
La Primera Guerra Mundial marca la història de la propaganda amb la posada en pràctica d'enormes campanyes d'informació i propaganda planificades i organitzades des dels Estats. Aquestes campanyes pretenien que els ciutadans estimessin a la seva pàtria, que odiessin l'enemic i que treballessin a les fàbriques d'armaments i altres.
Es van emprar missatges destinats a canalitzar emocions, tant de valor com d'odi, a estimular l'esforç industrial, a promocionar l'estalvi de determinats productes, com a combustible i certs aliments, a demanar la discreció davant el perill dels espies, a obtenir préstecs de guerra, a organitzar serveis sanitaris, de bombers o de policies, etc. També les organitzacions caritatives feien campanyes destinades a ajudar els combatents, als presoners de guerra, els mutilats i les víctimes civils.
La guerra de trinxeres va fer que el front intern fos tan important com el front de batalla, el que va produir l'extensió de la propaganda a la població de la rereguarda. L'estancament militar va fer de la propaganda exterior als neutrals un element fonamental.
Un exemple és aquest punt de llibre que simula una bala o un obús de canó amb tota la parafernàlia de creus i banderes militars amb un sentiment d'amor als seus soldats i un de rebuig als contraris amb un lema que diu: “dolor als enemics”.