punts

 

PUNT DE LLIBRE DE CIÈNCIA-FICCIÓ DE LA COL·LECCIÓ NEBULAE
La situació de la ciència-ficció a Espanya cap a 1955 ja havia començat a enlairar-se. José Marroquí, després d'un viatge als EUA, va ser conscient de la importància del gènere i va convèncer  l'Editorial Cliper que iniciés una col·lecció sobre el gènere l'any 1953 anomenada Futuro.
També l'any 1953, Editorial Valenciana va crear Luchadores del Espacio, una col·lecció setmanal de sèrie B o sigui de novel·les «de duro». Aquest tipus de novel·letes breus, de petita grandària, dedicades a l'aventura i l'acció i dirigides al públic juvenil proliferarien i exercirien un paper important en la ciència-ficció espanyola.
Va ser a finals de 1954 que va aparèixer la col·lecció Nebulae. Es varen publicar un total de 138 números fins a 1969. La col·lecció l'editava Edhasa, la dirigia l'enginyer i gran aficionat Miguel Masriera, cuidava molt les seves traduccions i va ser el trampolí per a donar a conèixer autors nord-americans de l'«època daurada» com Heinlein o Asimov, però també francesos, italians, soviètics i alguns autors espanyols: Ribera, Santos o el publicista i dibuixant Valverde Torné.

L'any 1958, Masriera va abandonar la direcció i va començar una nova etapa. Va arribar als anys seixanta en molt bon estat, però era relativament cara per a l'època: mentre Futuro continuava venent les seves novel·les a 8 pessetes, Nebulae les venia a 25.

Això era sinònim de qualitat, i per aquesta raó algunes d'aquestes novel·les anaven acompanyades de punts de llibre. No he pogut trobar més que un exemplar de 1955 que podeu veure a la imatge. La il·lustració del coet és un exemple de la cura que es tenia en les portades que fins al número 50 semblaven tretes de les revistes pulp dels anys trenta i que tenien un encant especial.

MARCAPÁGINAS DE CIENCIA FICCIÓN DE LA COLECCIÓN NEBULAE

La situación de la ciencia ficción en España hacia 1955 ya había empezado a despegar. José Marroquí después de un viaje a EE UU se dió cuenta de la importancia del género y convenció a la Editorial Cliper que iniciase una colección sobre el género en el año 1953 llamada Futuro.

También el año 1953, Editorial Valenciana creó Luchadores del Espacio, una colección semanal de serie B o sea de novelas «de a duro». Este tipo de novelitas breves, de pequeño tamaño, dedicadas a la aventura y la acción y dirigidas al público juvenil iban a proliferar y desempeñarían un papel importante en la ciencia ficción española.

Fue a finales de 1954 que apareció la colección Nebulae. que publicó un total de 138 números hasta 1969. Colección de Edhasa, dirigida por el ingeniero y gran aficionado Miguel Masriera, cuidaba mucho sus traducciones y en ella se dieron a conocer autores norteamericanos de la «época dorada» como Heinlein o Asimov, pero también franceses, italianos, soviéticos y algunos autores españoles: Ribera, Santos o el publicista y dibujante Valverde Torné.

En 1958, Masriera abandonó la dirección y empezó una nueva etapa. Llegó a los años 60 en muy buen estado, pero era relativamente cara para la época: mientras Futuro seguía vendiendo sus novelas a 8 pesetas, Nebulae las vendía a 25.

Esto era sinónimo de calidad y por esta razón algunas de estas novelas iban acompañadas de marcapáginas. No he podido encontrar más que un ejemplar de 1955 que podéis ver en la imagen. La ilustración del cohete es un ejemplo de la calidad de las portadas que hasta el número 50 parecían sacadas de las revistas pulp de los años 30 y que tenían un encanto especial.

Bibliografia

https://ngc3660.com/i-panorama-historico/

http://www.cyberdark.net/portada.php?edi=6&cod=188