Els alemanys, amb una marina de superfície en desavantatge respecte a la britànica, van emprar intensivament el submarí, causant grans pèrdues, tant entre els vaixells de guerra com entre els mercants, ja pertanyessin a països bel·ligerants o neutrals. Una de les raons que va empènyer als Estats Units a la seva incorporació a la guerra va ser l'enfonsament de diversos dels seus vaixells per submarins alemanys.
És la sort que va córrer el famós transatlàntic britànic Lusitània que feia el trajecte de Nova York a Liverpool, enfonsat el 7 de maig de 1915 a la costa irlandesa a causa del qual van perdre la vida 1.198 persones de les quals 124 eren nord-americans.
A partir de mitjans de 1917 l'ús de càrregues de profunditat, camps de mines, barreres de xarxes, al costat de la utilització de mecanismes de detecció submarina i l'organització en combois escortats per naus de guerra, van disminuir l'efectivitat dels submergibles alemanys.
Els aliats no tenien tanta necessitat d'utilitzar els submarins (que no vol dir que no ho fessin) ja que les seva flota era molt superior a l'Alemanya, el punt de llibre és la imatge d'un submarí britànic, amb un missatge escrit que, com a qualsevol conflicte bèl·lic, delata els postulats patriòtics i denunciant el que fan els enemics que sempre és rebutjable, molt més en casos així que la utilització de noves armes, com els submarins, iniciaven el que posteriorment es va fer normal, la mort indiscriminada de civils i militars.
També observam la feina de la propaganda bèl·lica que deixa als enemics com a assassins de dones i infants i als seus soldats com a cavallers complidors de les normes.
