Punts de llibre, marcapáginas, señaladores, marque page, signets, boekenlegger, lesezeichen, segnalibro, segnalibri, bookmark ...

dijous, 19 de juliol de 2012

Faltes Impedimenta (canvi per Salamandra o Impedimenta)

Aquests són els que em falten d'impedimenta:

Nº6
De la elegancia mientras se duerme
Nº7
Botchan
Nº9
La virgen y el gitano
Nº10
Los Cenci
Nº11
El sendero en el bosque
Nº12
Mujeres
Nº13
Vacío perfecto
Nº16
La figura de la alfombra
Nº17
Un lugar en la cumbre
Nº20
Memoria de Georges el amargado
Nº24
Las vírgenes sabias
Nº 25
Francia combatiente
Nº33
El Jardín de los Suplicios
Nº39
En mitad de la noche un canto
Nº40
Diario del año de la peste
Nº41
Vercoquin y el plancton
Nº45
El Ruletista
Nº55
Tratado de la vida elegante
Nº65
La saga Flora Poste
76
Una oración por Kateřina Horovitzová
Nº 77
Nº 78
Golem XIV
Nº 79
Las novelas tontas de ciertas damas novelistas

Aquests són els meus repetits per fer intercanvi:


diumenge, 8 de juliol de 2012

PUNTS INFANTILS I JUVENILS ANYS 70 I 80 (5)


Una col·lecció que es va fer molt famosa entre els punts de llibre espanyols va ser la que va editar la marca Panrico, al voltant de 1985-1990. La marca acostuma a introduir regals pels nins als seus productes, els quals, actualment, són cercats per molts col·leccionistes. En aquesta ocasió són dotze punts de la seva bollería fresca, no podem afirmar quin era el producte que portava aquests punts de llibre. Els dibuixos són dotze personatges, tots ells molt divertits. A la part posterior hi trobam la possibilitat de participar en un sorteig d'entrades de cinema.
Panrico. Espanya. 198-90. Espanya. Col·lecció Vicenç Amengual

PUNTS INFANTILS I JUVENILS ANYS 70 I 80 (4)


A l'estat espanyol també es varen començar a editar punts de llibre específics pel públic infantil i juvenil, podem destacar l'editorial Toray i les seves col·leccions Avispita, Hombres Famosos, Els Hollister, Puck, Los Gemelos i Maria Luisa Fischer. Totes aquestes es varen editar entre 1980 i 1984. Són punts de gran format que reprodueixen portades d'alguns llibres. Es destacable que un punt és d'una col·lecció en català: Els Hollister i és que es començava a fer-se evident els canvis després de la censura franquista.
Editorial Toray. Espanya. 1983-84. Col·lecció Vicenç Amengual


PUNTS INFANTILS I JUVENILS ANYS 70 I 80 (3)

El 1985 la BBC va publicar 17 punts de llibre de la seva sèrie estrella Doctor Who. Va ser una de les sèries més famoses de tota Anglaterra, el públic a qui anava dirigit era infantil però el seu contingut no era entès per molts d'infants, per això es considerada com una sèrie familiar. A cada punt hi ha la imatge d'un personatge de la sèrie .

Doctor Who. Gran Bretanya. 1985. Col·lecció Vicenç Amengual

PUNTS INFANTILS I JUVENILS ANYS 70 I 80 (2)


L'any 1983 es varen editar, als Estats Units per la Company George Lucas, els punts de la popular pel·lícula: Return of Jedi, que era la tercera part de la trilogia inicial d' Star Wars. En aquests punts hi apareixen tots els personatges del film, són un total de 16 dibuixos a color. Aquests punts formen part de la gran quantitat de productes que va generar la saga, d'aquesta manera tenim: llibres, sèries de televisió, videojocs, historietes, jocs de rol... Tots aquests  conformen el denominat “Univers Expandit”, a partir del qual s'ha desenvolupat de forma significativa el material fictici de la saga i que ha contribuit una mica més a la mitificació de les pel·lícules.
Punts de llibre de Return of Jedi. 1983. EE UU. Col·lecció Vicenç Amengual

PUNTS INFANTILS I JUVENILS ANYS 70 I 80 (1)


Els anys 50 significaren un declivi en la producció de punts de llibre, que es va consumar en la sequera dels anys 60 i 70. Va ser a partir de la segona meitat dels anys 70 i principis dels 80 que es va produir un canvi de tendència.  La producció per primera vegada de punts específics pel públic infantil i juvenil va ser un simptoma de què es tornava a reiniciar la producció massiva de punts de llibre.
Una de les primeres col·leccions infantil va ser la que l'any 1979 va distribuir, entre el seu públic petit, la cadena de menjar ràpid: Burger King. Aquesta distribució només es va fer als seus restaurants dels EE UU. Es tracta de cinc punts de llibre amb personatges creats per la marca, destaca la figura central que dóna nom a la marca The Burger King
Punts de llibre de Burger King. EE UU. 1979. Col·lecció Vicenç Amengual

dijous, 12 d’abril de 2012

ELS POSTGRAUS DE LA UIB

No sempre és fàcil aconseguir els punts de la UIB, un ha d'estar atent perquè mai sap en quin moment poden sortir. En aquest cas vaig tenir sort vaig anar a la UIB i els tenien. Em vaig acostar al tasser i els vaig trobar tots junts, em creia que eren tots iguals, una ràpida mirada així ho pareixia confirmar, però després vaig observar que cada fotografia era diferent, quina alegria! Només hi havia 16 punts els que veis a la imatge, cap de repetit! Tampoc al lloc varen saber dir-me si era la col·lecció complerta o encara en faltaven. Seguirem investigant. Per cert els punts fan publicitat dels postgraus de la universitat de les Illes Balears.

El Buchgemeinschart Donauland

El Buchgemeinschart Donauland va ser fundat el 1950 com el club de lectura dels països del Danubi. Els seus fundadors es van basar en el servei al client personal a través de la visita a cases i el pagament dels llibres en 3 quotes mensuals. Des de 2010 el club també està integrat amb Alemanya.
El punt està il·lustrat per una imatge còmica de Rolf Totter, caricaturista austriac que va néixer a Viena el 1922 i que va realitzar la il·lustració del punt els anys 60.

Sparkasse i Zentralsparkasse der Gemeinder Wien


Aquests dos punts de llibre dels anys 50 són austríacs i tot dos són de bancs el primer del Zentralsparkasse der Gemeinder Wien i utilitzar la imatge de felicitat dels nuvis per recomanar el seu banc, també observam una cita de Wilhelm Busch (Wiedensahl, 15 d'abril de 1832 - Mechtshausen, 9 de gener de 1908) va ser un caricaturista, pintor i poeta alemany, conegut principalment per les seves historietes satíriques, escrites en vers, com Max und Moritz (Max i Moritz).
L'altre és un punt de les caixes d'estalvi austríaques (Sparkasse) que en aquest cas utilitzen un termòmetre com la imatge mesuradora de l'estalvi dels infants. Hem de tenir en compte que ens trobam en el temps que era prioritari l'estalvi i que es promocionava amb diferents campanyes.

dijous, 5 d’abril de 2012

Infanteria Alemanys Segona Guerra Mundial

Molt curiós punt de llibre sobre actuació dels soldats d'infanteria alemanys. En aquest punt, realitzat abans de la Segona Guerra Mundial, es delata l'ambient prebèlic que es vivia a Alemanya, que fins i tot varen editar un punt de llibre per orientar als soldats, i possibles soldats, del que havien de fer en diferents situacions de combat, com s'havien de camuflar, com dur presoners...

Lycoming Mobile Library (Biblioteca Mòbil anys 60)

Una biblioteca mòbil o bibliobús, és un gran vehicle dissenyat per funcionar com una biblioteca. S'ha dissenyat per subjectar llibres a les prestatgeries de tal manera que quan el vehicle està estacionat es pot accedir pels lectors. Les biblioteques mòbils s'utilitzen sovint per proporcionar els serveis de biblioteca als pobles i suburbis de la ciutat que no tenen edificis de la biblioteca. Des de 1857 es coneixen biblioteques mòbils.
Al comtat de Lycoming viatja encara ara el Lycoming Mobile Library per proporcionar una serie de serveis bibliotecaris. Parades regulars que inclouen les escoles primàries, àrees de locals comercials, edificis municipals i molt més. El punt de llibre ens mostra una biblioteca mòbil, d'aquest comtat, dels anys 60. Si algú identifica el vehicle ho agrairia.

Velhagen und Klasings Monatshefte

Velhagen & Klasing era una editorial alemanya amb seu a Leipzig. Va aconseguir una gran força a partir de 1875 amb les monografies il·lustrades. Un bon representant va ser Jungle Kunst que a partir de 1895, va començar a emetre les populars monografies sobre artistes individuals del segell Velhagen & Klasing sota el titol de la sèrie "Künstler-monographien". Ell personalment va escriure dotze volum, alguns dels quals van ser traduïts a l'anglès per l'encàrrec de Campbell Dodgson del Departament de Dibuixos i Estampes del Museu Britànic. Des de 1886, va publicar la revista Velhagen und Klasings Monatshefte que és la publicitat del punt de llibre.
Aquest és una delicada imatge que configura el que a molts dibuixos alemanys de l'època es va anomenar l'art de les línees, causen un efecte tranquil i unitari, però que interiorment és molt ric. Malauradament no em pugut identificar la signatura B L. El podem datar entre 1890 i 1905.

dissabte, 31 de març de 2012

MOSTRA DE TEATRE 2012 DE L'AJUNTAMENT D'ANDRATX

Segons La Gran Enciclopèdia en català d'edicions 62 punt de llibre és la senyal que es posa entre les pàgines d'un llibre per retrobar el lloc on s'ha deixat una lectura.
Per C. Canitrot un punt de llibre són aquells objectes, de qualsevol material, fet amb la intenció d'assenyalar el lloc on es va aturar la lectura i naturalment on es vol tornar a començar.
La definició proposada a la Real Academia de la Lengua Española per l'associació de col·leccionistes de punts de llibre “Punto y seguido” i pendent encara ara de ser incorporada al Diccionari de la Real Academia és la següent: “Objeto de papel, metal o cualquier otro marterial, que ha sido fabricado artesanal o industrialmente con el fin de ser introducido en un libro para señalizar o indicar la página donde se interrumpió la lectura”
Totes aquestes definicions ens duen a la utilitat clàssica dels punts de llibre però hi ha d'altres que motiven a moltes empreses i organitzacions a editar-los com són:
  • La relació entre els punts de llibre i les empreses comercials els trobam als inicis de la publicitat i fins ara. Les empreses i fàbriques molt aviat tengueren la necessitat d'utilitzar la publicitat per la venda dels seus productes. De la mateixa manera aquestes empreses també veren la necessitat del disseny en els seus punts. De fet la imatge que produïren els creadors varen servir per identificar la marca, i per descomptat els punts de lectura, convertint-se en vertaderes targetes d'identitat.
  • Els punts de llibre al contrari dels fulletons, programes de mà... no es llancen romanen dins els llibres durant les nostres lectures i la majoria de vegades es queden a dintre, llevat que siguin utilitzats per un altre llibre. D'aquesta manera és una publicitat perpètua.
  • És una publicitat íntima, com el mateix acte de lectura, la tenim present amb nosaltres tot el temps que roman la lectura del llibre. Al contrari d'altres publicitats que només es poden veure el moment que passam per algun lloc com els cartells o que resten oblidades a sobre una taula, de bosses o butxaques com els fulletons.
Per això és tan lloable iniciatives com les de l'Ajuntament d'Andratx que ha editat una sèrie de set punts de llibre per la seva mostra de teatre i que els serveix per una banda com a publicitat de l'acte i per altra com a interessant programa de mà.
Els sis punts de les sis obres de teatre i dansa consten de dues parts, per una banda la imatge anunciadora de la funció amb les dates de representació i pel revers la fitxa tècnica de l'obra. El setè punt és un de genèric al qual figuren els cartells anunciadors de totes les obres.
Si us trobau interessat en aquests punts haureu d'adreçar-vos a l'Ajuntament d'Andratx a la regidoria de cultura que molt probablement us ho faran arribar (si encara tenen existències) amb molta diligència.
Bibliografia consultada:
Folch, E, (Direcció Editorial) (2004). La Gran Enciclopèdia en català. Tom XVII. Edicions 62. Barcelona.
Canitrot, C. (2004). El intrusismo en los puntos de lectura. Revista Paréntesis. Nº 23. Alcorcón. Pàg. 24
Martínez, D. (2000). Editorial. A Revista Paréntisis. Núm. 6. Pàg. 2.
Satué, E. (2010). El diseño gráfico de perfumes y jabones. Catálogo de la exposición El arte de la Belleza. Biblioteca Nacional de España. Madrid.

SUBMARINS BRITRÀNICS A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

Els alemanys, amb una marina de superfície en desavantatge respecte a la britànica, van emprar intensivament el submarí, causant grans pèrdues, tant entre els vaixells de guerra com entre els mercants, ja pertanyessin a països bel·ligerants o neutrals. Una de les raons que va empènyer als Estats Units a la seva incorporació a la guerra va ser l'enfonsament de diversos dels seus vaixells per submarins alemanys.
És la sort que va córrer el famós transatlàntic britànic Lusitània que feia el trajecte de Nova York a Liverpool, enfonsat el 7 de maig de 1915 a la costa irlandesa a causa del qual van perdre la vida 1.198 persones de les quals 124 eren nord-americans.
A partir de mitjans de 1917 l'ús de càrregues de profunditat, camps de mines, barreres de xarxes, al costat de la utilització de mecanismes de detecció submarina i l'organització en combois escortats per naus de guerra, van disminuir l'efectivitat dels submergibles alemanys.
Els aliats no tenien tanta necessitat d'utilitzar els submarins (que no vol dir que no ho fessin) ja que les seva flota era molt superior a l'Alemanya, el punt de llibre és la imatge d'un submarí britànic, amb un missatge escrit que, com a qualsevol conflicte bèl·lic, delata els postulats patriòtics i denunciant el que fan els enemics que sempre és rebutjable, molt més en casos així que la utilització de noves armes, com els submarins, iniciaven el que posteriorment es va fer normal, la mort indiscriminada de civils i militars.
També observam la feina de la propaganda bèl·lica que deixa als enemics com a assassins de dones i infants i als seus soldats com a cavallers complidors de les normes.