Les atractives possibilitats lumíniques i simbòliques de la vidriera, juntament amb els avanços tècnics en l'arquitectura, com el desenvolupament del sistema de contraforts, pinacles, voltes, etc., van propiciar una espectacular reducció de la grandària i grossor dels grans murs dels edificis religiosos, facilitant l'obertura de grans finestrals en diverses altures de l'edifici, compartimentats mitjançant mainells. L'edifici més important en l'evolució de l'arquitectura gòtica del segle XIII, dins del procés de substitució del mur per paraments translúcids va ser, sens dubte, la Sainte Chapelle de París.Tenim un màgnific exemple amb aquest punt editat pel patrimoni francès el 2009.
La gran majoria d'esglésies i catedrals que tenen vitralls medievals ofereixen a les seves botigues de venda algun punt de llibre amb els seus motius. És del tot normal que els punts-vitralls s'utilitzin normalment com a reclams publibitaris, ja que són molt entenedors i, a més, la mesura sembla que ha estat pensada per ser utilitzada com a punt, són estrets i molt llargs. La basilique de Sacré-Coeur de Montmartre va editar el 2009 aquesta màgnifica sèrie, amb fotografies de Jean-Marc Charles.
Defugint una mica dels punts que es comercialitzant mitjançant les botigues de records, també anomenades souvenirs, ens trobam amb una sèrie (3) molt interessant editada per l'Associació Medieval de Bagà, a la quals observam la representació de Sant Jordi en tres vitralls diferents (aquests punts es varen fer per celebrar el dia 23 d'abril).
De tota manera nombroses empreses i editorials han aprofitat els motius per editar els seus propis punts i fins i tot se'ls han reinventat per simular els vitralls, com Plaza & Janés que per fer publicitat del llibre Un mundo sin fin de Ken Follet va editar aquest punt que recorden els vitralls medievals.
