PUNT DE LLIBRE DE CIÈNCIA-FICCIÓ
DE LA COL·LECCIÓ NEBULAE
La
situació de la ciència-ficció a Espanya cap a 1955 ja havia
començat a enlairar-se. José Marroquí, després d'un viatge als
EUA, va ser conscient de la importància del gènere i va
convèncer l'Editorial Cliper que
iniciés una col·lecció sobre el gènere l'any 1953 anomenada
Futuro.
També l'any 1953, Editorial Valenciana va crear
Luchadores del Espacio, una col·lecció setmanal de sèrie B o sigui
de novel·les «de duro». Aquest tipus de novel·letes breus, de
petita grandària, dedicades a l'aventura i l'acció i dirigides al
públic juvenil proliferarien i exercirien un paper important en la
ciència-ficció espanyola.
Va ser a finals de 1954 que va
aparèixer la col·lecció Nebulae.
Es varen publicar un total de 138 números fins a 1969. La
col·lecció l'editava Edhasa,
la dirigia l'enginyer i gran aficionat Miguel Masriera,
cuidava molt les seves traduccions i va ser el trampolí per a donar
a conèixer autors nord-americans de l'«època daurada»
com Heinlein o
Asimov, però també francesos, italians, soviètics i alguns autors
espanyols: Ribera, Santos o
el publicista i dibuixant Valverde Torné.
L'any 1958, Masriera va abandonar la
direcció i va començar una nova etapa. Va arribar als
anys seixanta en molt bon estat, però era relativament
cara per a l'època: mentre Futuro continuava venent les seves
novel·les a 8 pessetes, Nebulae les
venia a 25.
Això era sinònim de qualitat,
i per aquesta raó algunes d'aquestes novel·les anaven
acompanyades de punts de llibre. No he pogut trobar més que un
exemplar de 1955 que podeu veure a la imatge. La il·lustració del
coet és un exemple de la cura que es tenia en les portades que fins
al número 50 semblaven tretes de les revistes pulp dels
anys trenta i que tenien un encant especial.
MARCAPÁGINAS DE CIENCIA FICCIÓN DE
LA COLECCIÓN NEBULAE
La situación de la ciencia ficción
en España hacia 1955 ya había empezado a despegar. José Marroquí
después de un viaje a EE UU se dió cuenta de la importancia del
género y convenció a la Editorial Cliper que iniciase una colección
sobre el género en el año 1953 llamada Futuro.
También el año
1953, Editorial
Valenciana creó Luchadores
del Espacio,
una colección semanal de serie B o sea de novelas «de a duro».
Este tipo de novelitas breves, de pequeño tamaño, dedicadas a la
aventura y la acción y dirigidas al público juvenil iban a
proliferar y desempeñarían un papel importante en la ciencia
ficción
española.
Fue
a finales de 1954 que apareció la colección Nebulae. que
publicó un total de 138 números hasta 1969. Colección
de Edhasa, dirigida por el ingeniero y gran aficionado Miguel
Masriera, cuidaba mucho sus traducciones y en ella se dieron a
conocer autores norteamericanos de la «época dorada»
como Heinlein o Asimov,
pero también franceses, italianos, soviéticos y algunos autores
españoles: Ribera, Santos o
el publicista y dibujante Valverde
Torné.
En
1958, Masriera abandonó
la dirección y empezó una nueva etapa. Llegó a los años 60 en muy
buen estado, pero era relativamente cara para la época:
mientras Futuro seguía
vendiendo sus novelas a 8 pesetas, Nebulae las
vendía a 25.
Esto era sinónimo de calidad y por
esta razón algunas de estas novelas iban acompañadas de
marcapáginas. No he podido encontrar más que un ejemplar de 1955
que podéis ver en la imagen. La ilustración del cohete es un
ejemplo de la calidad de las portadas que hasta el número 50
parecían sacadas de las revistas pulp de los años 30 y que tenían
un encanto especial.
Bibliografia
https://ngc3660.com/i-panorama-historico/
http://www.cyberdark.net/portada.php?edi=6&cod=188
