A la Primera Guerra Mundial, a més de campanyes d'intoxicació informativa o de manipulació, es van emprar també formes més ortodoxes de comunicació, i per descomptat, aquelles que s'havien desenvolupat en la publicitat al llarg del segle XIX. (Cartells, targetes, punts de llibre,...).
La Primera Guerra Mundial marca la història de la propaganda amb la posada en pràctica d'enormes campanyes d'informació i propaganda planificades i organitzades des dels Estats. Aquestes campanyes pretenien que els ciutadans estimessin a la seva pàtria, que odiessin l'enemic i que treballessin a les fàbriques d'armaments i altres.
Es van emprar missatges destinats a canalitzar emocions, tant de valor com d'odi, a estimular l'esforç industrial, a promocionar l'estalvi de determinats productes, com a combustible i certs aliments, a demanar la discreció davant el perill dels espies, a obtenir préstecs de guerra, a organitzar serveis sanitaris, de bombers o de policies, etc. També les organitzacions caritatives feien campanyes destinades a ajudar els combatents, als presoners de guerra, els mutilats i les víctimes civils.
La guerra de trinxeres va fer que el front intern fos tan important com el front de batalla, el que va produir l'extensió de la propaganda a la població de la rereguarda. L'estancament militar va fer de la propaganda exterior als neutrals un element fonamental.
Un exemple és aquest punt de llibre que simula una bala o un obús de canó amb tota la parafernàlia de creus i banderes militars amb un sentiment d'amor als seus soldats i un de rebuig als contraris amb un lema que diu: “dolor als enemics”.