MOSTRA DE TEATRE 2012 DE L'AJUNTAMENT D'ANDRATX

Segons La Gran Enciclopèdia en català d'edicions 62 punt de llibre és la senyal que es posa entre les pàgines d'un llibre per retrobar el lloc on s'ha deixat una lectura.

Per C. Canitrot un punt de llibre són aquells objectes, de qualsevol material, fet amb la intenció d'assenyalar el lloc on es va aturar la lectura i naturalment on es vol tornar a començar.

La definició proposada a la Real Academia de la Lengua Española per l'associació de col·leccionistes de punts de llibre “Punto y seguido” i pendent encara ara de ser incorporada al Diccionari de la Real Academia és la següent: “Objeto de papel, metal o cualquier otro marterial, que ha sido fabricado artesanal o industrialmente con el fin de ser introducido en un libro para señalizar o indicar la página donde se interrumpió la lectura”

Totes aquestes definicions ens duen a la utilitat clàssica dels punts de llibre però hi ha d'altres que motiven a moltes empreses i organitzacions a editar-los com són:

• La relació entre els punts de llibre i les empreses comercials els trobam als inicis de la publicitat i fins ara. Les empreses i fàbriques molt aviat tengueren la necessitat d'utilitzar la publicitat per la venda dels seus productes. De la mateixa manera aquestes empreses també veren la necessitat del disseny en els seus punts. De fet la imatge que produïren els creadors varen servir per identificar la marca, i per descomptat els punts de lectura, convertint-se en vertaderes targetes d'identitat.
• Els punts de llibre al contrari dels fulletons, programes de mà... no es llancen romanen dins els llibres durant les nostres lectures i la majoria de vegades es queden a dintre, llevat que siguin utilitzats per un altre llibre. D'aquesta manera és una publicitat perpètua.
• És una publicitat íntima, com el mateix acte de lectura, la tenim present amb nosaltres tot el temps que roman la lectura del llibre. Al contrari d'altres publicitats que només es poden veure el moment que passam per algun lloc com els cartells o que resten oblidades a sobre una taula, de bosses o butxaques com els fulletons.

Per això és tan lloable iniciatives com les de l'Ajuntament d'Andratx que ha editat una sèrie de set punts de llibre per la seva mostra de teatre i que els serveix per una banda com a publicitat de l'acte i per altra com a interessant programa de mà.

Els sis punts de les sis obres de teatre i dansa consten de dues parts, per una banda la imatge anunciadora de la funció amb les dates de representació i pel revers la fitxa tècnica de l'obra. El setè punt és un de genèric al qual figuren els cartells anunciadors de totes les obres.

Si us trobau interessat en aquests punts haureu d'adreçar-vos a l'Ajuntament d'Andratx a la regidoria de cultura que molt probablement us ho faran arribar (si encara tenen existències) amb molta diligència.

Bibliografia consultada:

Folch, E, (Direcció Editorial) (2004). La Gran Enciclopèdia en català. Tom XVII. Edicions 62. Barcelona.
Canitrot, C. (2004). El intrusismo en los puntos de lectura. Revista Paréntesis. Nº 23. Alcorcón. Pàg. 24
Martínez, D. (2000). Editorial. A Revista Paréntisis. Núm. 6. Pàg. 2.
Satué, E. (2010). El diseño gráfico de perfumes y jabones. Catálogo de la exposición El arte de la Belleza. Biblioteca Nacional de España. Madrid.

SUBMARINS BRITRÀNICS A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

Els alemanys, amb una marina de superfície en desavantatge respecte a la britànica, van emprar intensivament el submarí, causant grans pèrdues, tant entre els vaixells de guerra com entre els mercants, ja pertanyessin a països bel·ligerants o neutrals. Una de les raons que va empènyer als Estats Units a la seva incorporació a la guerra va ser l'enfonsament de diversos dels seus vaixells per submarins alemanys.

És la sort que va córrer el famós transatlàntic britànic Lusitània que feia el trajecte de Nova York a Liverpool, enfonsat el 7 de maig de 1915 a la costa irlandesa a causa del qual van perdre la vida 1.198 persones de les quals 124 eren nord-americans.

A partir de mitjans de 1917 l'ús de càrregues de profunditat, camps de mines, barreres de xarxes, al costat de la utilització de mecanismes de detecció submarina i l'organització en combois escortats per naus de guerra, van disminuir l'efectivitat dels submergibles alemanys.

Els aliats no tenien tanta necessitat d'utilitzar els submarins (que no vol dir que no ho fessin) ja que les seva flota era molt superior a l'Alemanya, el punt de llibre és la imatge d'un submarí britànic, amb un missatge escrit que, com a qualsevol conflicte bèl·lic, delata els postulats patriòtics i denunciant el que fan els enemics que sempre és rebutjable, molt més en casos així que la utilització de noves armes, com els submarins, iniciaven el que posteriorment es va fer normal, la mort indiscriminada de civils i militars.

També observam la feina de la propaganda bèl·lica que deixa als enemics com a assassins de dones i infants i als seus soldats com a cavallers complidors de les normes.